L’Empresa  fundada per Hollerith va crèixer molt ràpidament, fins a un ritme d’un vint per cent cada sis mesos, molt més enllà de les seves expectatives i ambicions. El 1911 va decidir vendre-la, i va ser adquirida per un conegut empresari i promotor anomenat Charles Flint, que va fusionar-la amb altres dues: la Computing Scale Company i la Internarional Time Recording Company, amb el nom comú de C-T-R (Computing-Tabulating-Recording).

El 1914 Thomas J. Watson s’hi va incorporar com a director general, després d’una fugaç carrera professional que havia culminat amb un important càrrec a l’empresa NCR. El nou director general va saber treure partit d’una molt ampla oferta de productes resultant de la fusió, i va emprendre la important idea estratègica de reforçar la línia de les Tabuladores mitjançant fortes inversions en recerca i desenvolupament, millorant la seva posició en front de la competència. El 1924 la CTR es va convertir en IBM (International Business Machines Corporation). Encara que en els catàlegs més antics de l’empresa hi apareixien aparells tals com rellotges i bàscules per a carnisseries, molt aviat la nova IBM va trobar el seu futur en les màquines de negocis que acabarien liderant en mercat informàtic.

Conjunt – UR IBM

Aquest conjunt ofereix la visió de com era un centre de càlcul i de com era la Informàtica just abans de l’entrada massiva de l’ordinador al mercat. Aquesta mena d’equips, basats en la fitxa perforada com a única forma d’introduir i gestionar dades, solien rebre també el qualificatiu de UR –Unit Record, registre unitari-, per la uniformitat del format d’enregistrament de la informació manegada. Funcionava com a una autèntica fàbrica d’informació, amb una màquina central, la Tabuladora, responsable dels càlculs i de la impressió dels resultats, servida per una col·lecció de màquines preparadores del treball a realitzar:
  • Perforadores i verificadores de fitxes, per a generar els milers de fitxes de dades que haurien de participar en els procés.
  • Classificadores i interlocutores per a ordenar totes les fitxes en l’ordre exacte en que havien de ser llegides i processades per la tabuladora.
  • Calculadores complementàries quan la tabuladora principal no tenia capacitat de multiplicació i divisió.
  • Perforadores programades auxiliars de la tabuladora per crear automàticament fitxes noves de resultats per a integrar en futurs processos.

Tot això servit per una munió d’operadors transportant caixes amb milers de fitxes entre les màquines no interconnectades que col·laboraven en el treball comú. Els treballs més clàssics eren els més voluminosos i crítics per a la bona marxa de les empreses i entitats: nòmines, facturacions, estadístiques, inventaris, comptabilitats, etc. Els processos específics de les principals màquines es programaven amb clavilles inserides en panells intercanviables per a cada aplicació.

Aquest conjunt del centre de càlcul UR IBM dels anys 1940-1960 estava centrat en una  tabuladora IBM 421 amb una velocitat de processament de 100 fitxes per minut. Cal remarcar que aquestes màquines son el resultat de l’evolució de gairebé 50 anys de tecnologia des de les primeres tabuladores de Hollerith i Powers. Aquest conjunt prové del centre de càlcul de Seresco, empresa pionera en la prestació de serveis de processament de dades, fundada a Barcelona l’any 1962.

Perforadora de fitxes IBM Electric Punch Type 011

Aquest model de perforadora de fitxes d’IBM va ser el primer a incorporar l’energia elèctrica en el procés, amb la qual cosa es reduïa considerablement la fatiga de l’operari. Aquesta peça històrica va ser un regal al president de la Generalitat Jordi Pujol per la inauguració del Centre Internacional de Desenvolupament de Programari a la seu d’IBM a Barcelona el 15 d’octubre de 1987.

Tabuladora IBM, model 421

La tabuladora era el centre vital d’una oficina de l’època on s’obtenien els resultats de tots els processos. Aquestes màquines llegien blocs de fitxes i acumulaven totals, subtotals, i efectuaven altres càlculs de tipus estadístic i comptable. Aquest model va ser un dels últims completament electromecànic i podia llegir de 100 a 150 fitxes per minut. Aquests sistemes també van ser utilitzats com a perifèrics del primers ordinadors, els seus hereus tecnològics.

Perforadora de fitxes sumàries IBM, model 523

La perforadora de fitxes anava connectada a la tabuladora per produir fitxes resum o per grups, a una velocitat màxima de 100 fitxes per minut. Com que les màquines de registre unitari no tenien memòria permanent, el que es volia desar per a processos posteriors s’havia de perforar en noves targetes, tasca que realitzava aquesta perforadora.

Calculadora IBM, model 602-A

L’IBM 602 és una calculadora de fitxes perforades. Té capacitat per efectuar suma, resta, multiplicació i divisió, sota el control d’un programa cablejat en un panell intercanviable, amb possibilitat de processar 100 fitxes per minut. Sovint, tal com es presenta en el conjunt, per la seva superior capacitat de càlcul, actuava com a màquina auxiliar d’una tabuladora principal.

Perforadora IBM, model 26

Amb les perforadores es preparaven les dades que s’havien d’introduir als sistemes de tabuladores i màquines de registre unitari. També eren el procediment d’entrada de dades més usual en els primers ordinadors, fins que les pantalles les varen substituir. D’aquestes màquines, que eren molt sorolloses, podia haver-n’hi dotzenes i fins i tot centenars en cada oficina informatitzada de l’època i solien ser operades per dones.

Classificadora de fitxes IBM, model 82 S1

Abans de processar les targetes perforades, s’havien d’ordenar per un determinat concepte. Les classificadores tenien aquesta finalitat i eren imprescindibles en totes les instal·lacions. Tot sovint es trobaven per parelles. Aquest model anava a una velocitat de 650 targetes per minut.