Herman Hollerith (1860-1929)

(Buffalo, Nova York, 29 de febrer de 1860 – 17 de novembre de 1929). Fill d’immigrants alemanys, brillant enginyer graduat a la Columbia School of Mines. Després d’haver treballat com a especialista en Estadística  a la Oficina Nacional del Cens, va utilitzar la seva experiència en la gestió i manipulació de dades censals per a idear el sistema mecanitzat amb tabuladores que va resoldre el problema de tractar els grans volums d’informació del Cens Constitucional dels Estats Units a partir de l’any 1890. Amb aquesta solució va constituir la seva empresa de venda i lloguer de tabuladores i perforadores Hollerith Tabulating Machine Company, la primera de la nova indústria de sistemes de tractament de dades, el que en un futur s’anomenaria Informàtica.

La màquina tabuladora

En aquella època, els censos es realitzaven de forma manual, amb el retard que això suposava (fins a 10 o 12 anys). Davant aquesta situació, Hollerith va començar a treballar en el disseny d’una màquina tabuladora o censadora, basada en targetes perforades.

Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar amb un SÍ o un NO. Llavors va idear una targeta perforada, una cartolina en la qual, segons estigués perforada o no en determinades posicions, es contestava aquest tipus de preguntes. Per això es va inspirar en el model dels bitllets de ferrocarril del seu país.

El Govern nord-americà va triar la màquina tabuladora de Hollerith per a elaborar el cens de 1890. Es van trigar només 3 anys a processar uns 56 milions de targetes. Hollerith va patentar la seva màquina el 1884. Un any després va incloure l’operació de sumar amb la finalitat d’utilitzar-la en la comptabilitat dels Ferrocarrils Centrals de Nova York.

El 1896, Hollerith va fundar l’empresa Tabulating Machine Company, amb la finalitat d’explotar comercialment el seu invent. El 1911, dita companyia es va fusionar amb Dayton Scale Company, International Time ecording Company i Bundy Manufacturing Company, per a crear la Computing Tabulating Recording Company (CTR).

El 14 de febrer de 1924, CTR va canviar el seu nom pel de International Business Machines Corporation (IBM), el primer president del qual va ser Thomas John Watson, que curiosament no estava molt convençut del futur que podien tenir aquestes màquines. Hollerith va morir el 1929 als 69 anys, a causa d’un infart.

Imatge de portada: Wikimedia Commons (Illustration in “Scientific American” magazine)