El microprocessador és el cervell d’un ordinador. Per convertir-lo en un ordinador complert cal donar-li un cos, un cor i unes extremitats.

Un microprocessador és el circuit integrat que realitza operacions aritmeticològiques i operacions de control i de comunicació amb els altres components del sistema informàtic. Està format per milions de components electrònics i constitueix la unitat central de processament (CPU). És el circuit més complex d’un ordinador i, per analogia, es pot comparar amb el cervell de l’esser humà.

Història

L’any 1967, la Fairchild Semiconductor Inc. desenvolupa el primer xip de memòria RAM (Random Access Memory) de 256 bits. El xip conté l’equivalent de mes de 1000 transistors. Amb això, la memòria de xips comença la guerra contra la magnètica de ferrites, que no trigarà gaire a ser desbancada.

El 1968, tres dels principals científics de la Fairchild, Robert Noyce, Andy Grove i Gordon Moore, deixen la Fairchild I funden la companyia Intel. Tots tres són prou importants, però en destaquen en Noyce, que va ser un dels co-inventors del circuit integrat, i en Gordon Moore, que a l’any 1965, a la revista Electronics, havia enunciat la famosa Llei de Moore, que –en termes simples – ve a dir que cada any es duplicarà el nombre de components integrats en un xip, i el cost es reduirà a la meitat. Més endavant, el 1975, la va corregir dient que això passaria cada dos anys, fet que s’ha anat complint fins a l’actualitat.

Una petita empresa Intel, el 1969, va ser seleccionada, conjuntament amb Mostek –una empresa similar, creada per un grup procedent de Texas Instruments – pel fabricant de calculadores japonès Busicom, per a desenvolupar un processador integrat com a base del nou model de calculadora programable 141-PF.

La solució d’Intel va ser la preferida, consistent en un conjunt de quatre xips, un d’ells, l’Intel 4004, era una autèntica unitat central de procés –CPU – d’ús generalitzat, i els altres el complement necessari per desenvolupar-hi aplicacions: ROM, RAM i Entrada/sortida. Havia nascut el primer microprcessador de 4 bits!.

Aquest xip, d’uns pocs centímetres de llargada i setze potetes, contenia l’equivalent a 2.300 transistors, i tenia una potència equivalent a la del mític ENIAC.

Com que el projecte havia estat desenvolupat per encàrrec de Busicom, per la mòdica xifra de 60.000 dòlars va passar a ser propietària del producte. Afortunadament – per Intel – Federico Faggin, el dissenyador final dels xips, va aconsellar als seus caps que el recompressin. I en una decisió probablement desafortunada , sembla que Busicom va donar-se per satisfeta de recobrar la quantitat invertida dels 60.000 dòlars.

La memòria de l’ordinador és l’espai d’Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del maquinari d’un ordinador.

Actualment, quan es parla de memòria a seques ens referim a la memòria RAM, un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d’emmagatzemament temporal. Igualment, quan parlem d’emmagatzemament normalment ens referim a dispositius d’emmagatzemament massiu, dispositius més lents que la memòria RAM però d’una naturalesa més permanent. Per exemple, dispositius magnètics com els discs durs, discs òptics, etc. Històricament, a la memòria i l’emmagatzemament se’ls anomenava respectivament emmagatzemament primari i emmagatzemament secundari.

La memòria primària la gestiona el sistema operatiu mitjançant la gestió de la memòria.

El transistor és un component electrònic semiconductor d’estat sòlid que s’utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s’anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l’emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l’electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s’utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El transistor es cita sovint com un dels majors èxits del segle XX, i alguns el consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es troben en circuit integrats.

En els circuits digitals, el transistor s’utilitza com un interruptor elèctric molt ràpid, i l’organització sistemàtica dels transistors permet que funcionin com a portes lògiques, memòries tipus RAM i microprocessadors.

Als circuits analògics els transistors s’usen com a amplificadors. Els amplificadors d’àudio, les fonts d’alimentació estabilitzades i els amplificadors de freqüència són circuits analògics que duen transistors.

Per metonímia, el terme transistor designa igualment els receptors de ràdio equipats amb de transistors.