IBM 1130
L’IBM 1130 Computing System va ser presentat l’any 1965 amb tecnologia similar a la del System/360. Es tractava de l’ordinador IBM més econòmic fins llavors.
És un ordinador digital dissenyat per a aplicacions de càlcul científic apropiat per a entorns de computació intensiva, com l’educació o l’enginyeria. Es va fer molt popular i va suposar el primer apropament de moltes persones als computadors personals. Fou un dels últims ordinadors exclusivament científics, ja que, a partir d’aleshores, tots els ordinadors van començar a disposar de la capacitat de càlcul en coma flotant i per la realització de càlculs complexos.
Aquest conjunt procedeix de l’empresa dedicada al càlcul d’estructures per a construccions DATEU, on va estar en funcionament des del 1965 aproximadament. Disposava d’una arquitectura binaria de 16 bits, memòria base de 8 o 16 kwords amb velocitats inicialment no superiors a 2,2 microsegons. El 1972 encara van aparèixer al mercat diversos models.
La memòria del 1130 podia ser de 4096, 8192, 16384 o 32768 paraules de 16 bits, o sigui, entre 8 i 64 kb. Les dades s’emmagatzemaven en una memòria de nuclis magnètics de ferrita. A més, permetia la utilització d’un disc de 512.000 paraules de 16 bits (1 MB) de capacitat.
Temps de cicle: 3.6 microsegons
Freqüència de treball: 0,28 MHz
Potència de càlcul: 0,014 MIPS
Tipus de memòria interna: Nuclis de ferrita
Capacitat de memòria interna: 8 – 64Kb
Arquitectura de processament: Porcessador únic
Lectora i perforadora de cinta de paper, IBM, model 1134
L’ordinador 1130 també podia treballar amb unitats de discos magnètics, però era força usual l’ús de la cinta perforada com a eina d’entrada de dades, de programes, i també per extreure’n resultats de processos i compilacions.
Impressora IBM, model 1132
La 1132 era la impressora titular del sistema IBM 1130. Podia imprimir línies de 120 caràcters alfanumèrics a una velocitat de 80 línies per minut. Estava basada en el mecanisme d’impressió de la calculadora IBM 407, amb tecnologia de transistors dels anys seixanta
IBM Data processing system 1620
Ordinador digital de tecnologia de transistors (segona generació). Memòria de ferrites, de 20000 dígits en base 10 (2000 variables en coma flotant). Consola (tipus Teletype), seguint la morfologia d’una màquina d’escriure convencional, que permetia donar ordres concretes i imprimir resultats.
