El transistor, inventat el 1947, és un dispositiu electrònic amb tres terminals. El voltatge entre dos terminals es pot controlar mitjançant l’aplicació de corrent al tercer terminal. Això permet que el dispositiu actuï com a amplificador de senyals elèctrics o com a commutador elèctric.
La memòria d’un ordinador, denominada així per analogia al funcionament del cervell, conserva informació que serà utilitzada posteriorment. La informació desada ha de ser transformada en una successió de bits o dígits binaris, amb un valor “1” o “0”. La memòria principal s’utilitza per a emmagatzemar informació durant el procés de càlcul i la memòria auxiliar o externa per a emmagatzemar informació a llarg termini.
Els circuits dels ordinadors electrònics utilitzen commutadors electrònics per emmagatzemar informació i per fer les operacions de transformació dels bits d’acord amb l’àlgebra de Boole que regeix les seves formes d’operar.
Al principi, els ordinadors utilitzaven vàlvules de buit, funcionalment equivalents als transistors, però, voluminoses, calentes, fràgils i amb un cost de fabricació molt més car. Per això va ser transcendent la incorporació del transistor a la tecnologia informàtica.