Des de la seva fundació, es va decretar la obligatorietat Constitucional d’elaborar un cens total de població als Estats Units cada 10 anys. El primer es va fer el 1790, però la població va créixer tan ràpidament que, a les darreries del segle XIX, el recompte de les dades era gairebé impossible dins del terme de 10 anys.
Donada la importància del tema pel Govern Americà, es va convocar un concurs per posar remei al tema. La solució al problema la va aportar Herman Hollerith, enginyer i extreballador de l’Oficina Censal, amb el disseny d’un sistema mecanitzat capaç de facilitar les tasques relacionades amb el recompte i classificació de la informació del cens en el temps necessari. El cor d’aquest sistema era una màquina elèctrica que es va anomenar Tabuladora, que comptava i classificava la informació censal enregistrada en fitxes perforades.
El recompte inicial del Cens de 1890 es va realitzar en només sis setmanes, la qual cosa va suposar un estalvi de cinc milions de dòlars.
Les tabuladores van resultar tot un èxit i Hollerith va fundar l’empresa Tabulating Machine Company, fabricant de les diverses màquines que composaven el sistema de tabuladores, perforadores de fitxes, classificadores, etc, llavor de la futura empresa IBM. Acabava de néixer la Indústria del Tractament de Dades.
Imatge de portada: Treballadores del cens americà. Font: U.S. Census Bureau employees (Wikimedia Commons)