Durant la Segona Guerra Mundial, la necessitat d’elaborar una gran quantitat de taules balístiques va portar a la creació de l’ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer).

L’ENIAC va ser encarregat per part del laboratori de balística de l’exèrcit nord-americà a la Moore School of Engineering de la Universitat de Pennsilvània, amb l’objectiu de crear un nou ordinador amb una capacitat de càlcul mil vegades més ràpida que els sistemes disponible aleshores.

El projecte va ser dirigit pels enginyers John Mauchly i John Presper Ecker, professors de la Moore School. L’equip de treball va quedar constituït el maig de 1943; es va trigar un any en fer-ne el disseny i divuit mesos en construir-lo, amb un cost total de mig milió de dòlars. L’ENIAC estava construït a partir de 18.000 vàlvules de buit, 6.000 interruptors i 500 terminals, amb un total de mig milió de connexions soldades. Ocupava 167 m², pesava 27 tones i podia realitzar prop de 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. El seu consum energètic era enorme.

 


Imatge de portada: Laboratoris de recerca balística a Aberdeen. Font: USGov-Military-Army (Wikimedia Commons)