L’èxit aconseguit amb l’ENIAC no tan sols va satisfer als militars, sinó que encara van contractar novament a la Moore School per començar a preparar el disseny d’una màquina successora, l’EDVAC. El disseny es va encomanar a Eckert i Mauchly, els dissenyadors de l’ENIAC, amb la important participació del prestigiós matemàtic John Von Neumann, destacat en moltes àrees, col•lega d’Albert Einstein a Princeton, un dels pares de les primeres bombes nuclears, que al 1944, ja implicat en el projecte Manhattan –la primera bomba atòmica -, que, coneixent els treballs de l’ENIAC es va interessar molt en el seu desenvolupament pel que podia aportar d’ajut al seu propi projecte.
Von Neumann va participar en les reunions de pre-disseny de l’EDVAC amb Mauchly i Eckert, i, amb les conclusions conjuntes, va escriure un esborrany de document, anomenat First Draft of a Report on the EDVAC. Aquest transcendental document, distribuït el 25 de juny de 1946, va ser atribuït únicament a Von Neumann, amb gran indignació de Mauchly i Eckert, que van acabar marxant del projecte. Aquest document definia clarament l’estructura bàsica definitiva de l’ordinador, tal com la coneixem avui, composta de:
- Unitat lògica i aritmètica, per executar les instruccions programades
- Memòria principal, on emmagatzemar-hi dades i programes
- Unitats d’entrada/sortida
- Sistema de control global, per gestionar els diferents cicles de flux d’informació, de dades i de control.
L’EDVAC va ser entregat al Laboratori de Balística l’agost de 1949. Amb consecutives modificacions, la màquina va estar operativa fins el 1961 Trenta persones s’ocupaven del seu funcionament i va tenir un paper important en el desenvolupament de la bomba atòmica, dins del Projecte Manhattan.
Imatge de portada: L’EDVAC instal·lat als laboratoris de recerca balística. Font: U.S. Army (Wiki Commons)