Els microordinadors apareixen inicialment com a joguines sense valor industrial que aviat van adaptant-se per complir diferents funcions i arribar a un públic majoritari en pocs anys.
Tres de les funcions més importants van ser les de processament de textos com a substitut de la màquina d’escriure, la del full de càlcul i, com no podria ser d’altra manera, la part lúdica: els jocs. Quan els microprocessadors van arribar a els botigues d’electrònica popular, els aficionats varen començar a incloure’ls als seus muntatges.
Les revistes adreçades a aquesta mena de públic varen començar a publicar circuits experimentals amb possibilitats molt limitades, fins que la “Popular Electronics” de gener del 1975 va anunciar un kit per muntar un autèntic miniordinador, l’Altair 8800. Encara que al principi tenia unes possibilitats molt limitades, va gaudir d’un èxit aclaparador que el va fer créixer en possibilitats –entre altres, un llenguatge BASIC dissenyat per un equip de joves liderats per un estudiant anomenat Bill Gates-.
Ràpidament es va crear un mercat de microordinadors, inicialment orientat a temes lúdics, fins que l’aparició del primer full de càlcul electrònic, el VisiCalc, adoptat per una jove companyia Apple, va demostrar que aquestes màquines podien tenir aplicació en tasques “serioses”. Començava el fenomen “ordinador personal“.
Apple, primer, i després el PC d’IBM, amb possibilitat de crear clònics, van trencar de manera explosiva i descontrolada el mercat dels ordinadors i les tendències tecnològiques.