Va ser un genial científic britànic que va fer importants contribucions en àrees tan diverses com les matemàtiques, la lògica i la biologia, però que va ser especialment crucial per la gènesi i desenvolupament de la ciència de la computació i de la intel·ligència artificial.
Dedicat inicialment a la docència al King’s College de Cambridge, el 1935 va inventar el concepte abstracte de màquina de calcular automàtica conegut com a “Màquina de Turing”, bàsic pel desenvolupament de l’ordinador. En aquesta mateixa línia, va produir importants treballs sobre el concepte de Computabilitat i la Compexitat de la Computació, derivant cap a les capacitats de produir intel·ligència artificial i de la capacitat de distingir entre interlocutors humans i artificials.
Al començar la Segona Guerra Mundial va cessar en les seves activitats acadèmiques a Cambridge per incorporar-se a la Government Code and Cypher School (GC&CS) a Bletchley Park, a Buckinghamshire, un centre d’intel·ligència militar dedicat a la recerca aplicada al desxiframent dels codis de comunicació xifrada dels exèrcits alemanys.
La contribució d’Alan Turing va ser crucial pel disseny i desenvolupament d’unes màquines electromecàniques anomenades “Bombes”, dedicades a desxifrar missatges produïts pels diferents “Enigmes” de l’Exèrcit i l’Armada alemanys. Amb les Bombes es varen arribar a desxifrar fins a 84.000 missatges al mes durant la Guerra. Això va ser especialment important per a la derrota dels submarins nazis en el Atlàntic, ja que va impedir la seva actuació en grup contra els convois militars i d’aprovisionament, tant necessaris pel manteniment de la Batalla d’Anglaterra i per aturar els avenços germànics a l’Europa continental.
També va col·laborar Turing amb l’equip de Bletchley Park que va crear un autèntic ordinador electrònic, el “Colossus”, orientat a interceptar els missatges de més alt nivell de tecnologia, creuats entre Hitler i l’Alt Comandament dels seus exèrcits. Per la seva aportació en aquestes tasques, al final de la Guerra, Alan Turing va ser condecorat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic.
De tornada a la societat civil, Turing va col·laborar amb el National Physical Laboratory (NPL) en el disseny i desenvolupament d’un ordinador electrònic, l’ACE, pel qual va escriure un document de disseny que pot ser considerat com la primera especificació completa d’un ordinador de tipus general.
Desanimat pels endarreriments del projecte, Turing va deixar el projecte per altres activitats més motivadores. Ara bé, els seus treballs anteriors varen ser aprofitats pels científics de la Universitat de Manchester per la creació del seu ordinador Manchester Mark I i pel sistema de programació ve la versió comercial, el Ferranti Mark I .
La seva subsegüent brillant carrera acadèmica es va veure trencada per un lamentable incident que va ser molt inadequadament tractat per la Justícia Britànica i probablement pels propis Serveis Secrets que tant devien als seus treballs. Arran de tot això, amb seqüeles per a la pròpia salut, Alan Turing va morir el 1954 en circumstàncies poc clares, aparentment emmetzinat per cianur en una poma. Les investigacions varen concloure que probablement s’havia suïcidat.
Imatge de portada: Jon Callas from San Jose, USA (Wiki Commons)