La memòria d’un ordinador, denominada així per analogia al funcionament del cervell, conserva informació que serà utilitzada posteriorment. Qualsevol tipus d’informació ha de ser transformada en una successió de bits o dígits binaris, amb un valor “1” o “0”, per poder ser desada. És habitual que els ordinadors disposin de diferents nivells o jerarquies de memòria, en funció del compromís entre cost, tecnologia i freqüència d’utilització.
Se sol denominar memòria principal a la qual s’utilitza per a emmagatzemar informació temporalment durant el procés de càlcul, tant per dades com per el mateix programa que s’està executant. La memòria auxiliar o externa és la que s’utilitza per a emmagatzemar informació a llarg termini. –discs, cintes magnètiques, etc.
Hi ha casos en què s’utilitza una memòria més ràpida com a suport del “microprograma” que executa les “microinstruccions” que componen una instrucció determinada de l’ordinador. S’acostuma a denominar-la “memòria local” perquè no és visible a l’usuari extern de l’ordinador. El matemàtic anglès George Boole va ser el creador d’un tipus d’àlgebra anomenada booleana, crucial per al disseny lògic dels circuits dels ordinadors i l’estudi de la codificació binària.