Des de l’aparició de les primeres màquines tabuladores de Hollerith, el sector no va parar de créixer i d’incorporar millores tècniques. El 1911 va aparèixer als Estats Units l’empresa Powers Accounting Machine Company, dos anys després es va crear la filial anglesa Accounting and Tabulating Machines Corporation i el 1922 l’empresa Société Anonyme des Machines à Statistiques (SAMAS) a París.
Les tabuladores, concebudes per a comptabilitzar i classificar les dades obtingudes en els censos nord-americans de final del segle XIX, es van convertir en veritables devoradores de dades per a tota mena d’aplicacions amb necessitat de rapidesa i flexibilitat de tractament de grans volums d’informació.
Quan els primers ordinadors varen començar a ser visibles al mercat, a principis dels 1950, les tabuladores i els sistemes de tractament de fitxes perforades eren presents i imprescindibles a la part alta dels sector empresarials, comercials i administratius, comercialitzats per una important diversitat de marques que competien en un nou sector amb molt de futur.
Els típics centres de càlcul per fitxes perforades – anomenats també “de registre unitari” (UR) -estaven formats per diverses màquines: la calculadora electromecànica —que podia sumar, restar, multiplicar i dividir— i tota una família de màquines auxiliars.
Imatge de portada: Tabuladora SAMAS de l’exposició “L’enigma de l’ordinador” del MNACTEC