IBM AS/400

El sistema IBM AS/400 va ser anunciat el 1988 per IBM com a miniordinador per a aplicacions generals i com a sistema departamental. Al llarg de la seva història ha anat canviant de nom diverses vegades fins al 2006, en que va passar a ser anomenat IBM System I. Va estar en producció fins al abril del 2008, en que va ser substituit per la línia de productes IBM Power Systems. Inclou un sistema de bases de dades (DB2/400), una interfívie d’usuari basada en menús, suport multi-usuari, suport de terminals diversos, etc.

Els primers ordinadors que actuen com a sistemes informàtics multiusuari van ser molt utilitzats en informàtica de gestió per la seva seguretat i perquè disposaven de tot el programari necessari per a poder treure-li el màxim rendiment. Els primers models d’AS-400 disposaven d’una típica pantalla verda.

1) Unitat de sistema IBM AS/400, model 9404 B10
2) Terminal de dades IBM, model 5281
3) Impressora matricial IBM, model 5224 

IBM SYSTEM/38

L’IBM System/38 va aparèixer l’any 1978 promocionat pel president general d’IBM com un dels tres o quatre projectes més grans creats per la multinacional.Abandonat el projecte “Future System” d’IBM com a possible successor de les famílies de l’IBM System/360 i de la línia de grans sistemes IBM, es van reorientar les seves principals idees cap al sector dels miniordinadors, més flexible i no tant sensible a una agressiva competència de fabricants de màquines compatibles amb la línia 360.

Aixi doncs, l’any 1979 es va comercialitzar l’IBM System/38 com a part de la seva estratègia en sistemes petits i mitjans. Incorporava moltes funcions associades normalment als mainframes, combinades en un producte compacte i molt innovador, tals com una memòria d’un sol nivell, adreçament orientat a objecte, i també una interfície usuari-màquina de molt alt nivell per a millorar la productivitat del programador. L’IBM System/38 també va ser el primer ordinador en incorporar una base dades de tipus relacional.

El seu preu de venda l’any 1979 era de 91.780 dòlars i se’n van vendre 20.000 unitats en els primers cinc anys. El seu successor va ser l’encara més popular AS/400, anunciat al cap de deu anys.

1) Impressora IBM, model 3262 B1
La 3262 B1 és la impressora típica del System/38 i utilitzava tecnologia d’impressió matricial.

2) Unitat de sistema IBM, model 5381, System/38
La 5381 és un mòdul de la unitat central del System/38 d’IBM.

3) Unitat central (CPU) IBM, System/38, model 5382, 
La 5382 és un mòdul de la unitat central del System/38 d’IBM. Conté els discs fixes i també incorpora la consola a través de la qual l’operador es comunicava amb el sistema.
Potència de càlcul:   < 1,3 MIPS
Arquitectura de processament: Processador únic

4) Terminal de dades IBM, model 5382
Els terminals de dades proporcionaven la possibilitat d’explotar els recursos de l’ordinador sense tenir que utilitzar la consola o estació de treball pròpia que estava més aviat pensada per fer treballs d’administració sobre la màquina. A través dels terminals diferents usuaris es podien connectar simultàniament al System/38, la connexió física entre els terminals i l’ordinador es realitzava amb cable coaxial.

IBM SYSTEM/3

L’IBM System/3 va ser anunciat l’any 1969. Era un ordenador ideat per a aplicacions comercials i administratives, orientat al mercat de les petites i mitjanes empreses i antics usuaris de tabuladores.

Era el primer membre de la línia d’ordinadors mitjans d’IBM, també coneguts popularment com miniordinadors en contraposició als ordinadors de grans prestacions o mainframes. Al llarg de la seva vida va disposar de complements força diversos, fins al model que aquí podem apreciar equipat amb discos d’emmagatzematge antecessors directes dels actuals discos durs. L’equip inclou una perforadora IBM 129 de targetes, un dels últims models de perforadores que van sortir al mercat ja sense relés, amb programador electrònic i capacitat perquè un error de teclat es pogués corregir esborrant-lo amb la tecla de retrocés.

Va ser el precursor d’una llarga família d’ordinadors per a les pimes, encara vigent actualment a la sèrie IBM AS/400, amb grans canvis de tecnologia, però orientat a oferir facilitat als usuaris.

1) Impressora IBM 5203, model 3 

Impressora IBM 5203 model 3 Line Printer. Tenia una velocitat de 300 línies per minut i podia treballar, entre d’altres, amb els System/3 o el System/370.

2) Unitat central (CPU) IBM, System/3, model 12

El model 12 va ser en la seva època l’ordinador més petit d’IBM que permetia utilitzar les últimes tecnologies en emmagatzematge en disc magnètic. El model 12 va ser desenvolupat a Rochester i es va fabricar a Boca Raton. Les seves especificacions tècniques eren:

– Temps de cicle: 1,52 microsegons
– Freqüència de treball: 0,66MHz
– Potència de càlcul: 0,0284 MIPS
– Tipus de memòria interna: Nuclis de ferrita
– Capacitat de memòria interna: 32k – 98k (segons configuració)
– Arquitectura de processament: Processadors únic

3) Màquina d’escriure. IBM Selectric

Es tracta d’una màquina d’escriure elèctrica que utilitza un enginyós sistema d’impressió per impacte a través de boles de tipus o Typeballs. Es van fabricar des del 1961 fins el 1984 i representava un element habitual en els entorns de treballs de l’època, de fet, va ser un dels models més populars de màquines d’escriure per empreses dels Estats Units durant els anys setanta.

4) Perforadora de fitxes IBM 129

És un dels últims models de perforadores de fitxes que van sortir al mercat. Ja no duia relés i el programador és electrònic (sense fitxa de programa).

5) Unitat de discos magnètics IBM, model 3340 

Unitat de disc Winchester IBM 3340. També podia ser utilitzat amb tots els models del mainframe System/370.

Sistema IBM de control de producció

Els sistemes de control de producció es basen en aparells de control d’entrada de dades, mitjançant un carnet identificador, una fitxa, un teclat manual etc. que tenen capacitat d’emmagatzematge i/o de transmissió a un ordinador principal.
Orientats a controlar centres de treball en els diferents llocs de producció i fer seguiment dels processos de fabricació, poden ser utilitzats per a la planificació de la feina i per avaluar tasques dels treballadors. Una xarxa d’estacions permet el seguiment de tot un procés de fabricació. L’operari d’un lloc de treball s’identificava amb el seu carnet amb banda magnètica i una fitxa perforada identificava el treball, l’operació o el producte elaborat. Activant les tecles corresponents s’enregistrava l’identificador de treballador i la tasca feta. El rellotge central del controlador sincronitzava la producció.

IBM ha produït diversos sistemes d’aquesta mena al llarg de la seva història, normalment associats a paquets d’aplicacions de control de producció en factories. El sistema aquí exposat correspon als anys setanta.

1) Estació d’entrada de dades IBM, model 5235

Aquest equip incorpora els distints medis d’entrada de dades necessaris per: identificació d’operari, productes, quantitats i altres dades numèriques. El temps anava sincronitzat des d’un rellotge únic central per a totes les unitats de l’equip.

2) Controlador de recollida de dades IBM, model 5231

El controlador de les estacions recollia les dades en línia, amb capacitat d’emmagatzemar-les en el seu disc i transmetre-les a un ordinador central en temps real o diferit.