Al acabar la Guerra Mundial, les universitats angleses varen recuperar els seus principals científics retornats amb les experiències adquirides. L’Alan Turing, va tornar a Cambridge desil·lusionat perquè un projecte seu pel National Physic Laboratory de primer ordinador de programa emmagatzemat, l’ACE, no hi havia forma de que tirés endavant. Al cap de poc se’n va anar a treballar a la Universitat de Manchester, on va col·laborar en el desenvolupament del software pel Manchester Mark I.
A Manchester s’hi havia fet un primer experiment d’ordinador segons les noves tendències de Turing i Von Neumann, l’SSEM –Small Scale Experimental Machine – o, més familiarment, el Manchester Baby. La màquina va estar llesta al 1948, i l’èxit d’aquesta mena de prototip va fer que el Govern Britànic els hi encarregués el disseny d’una màquina funcional – el Manchester Mark I, que, en versió definitiva, seria construïda per l’empresa Ferranti Ltd.
La versió “universitària” va començar a funcionar al 1949. La versió definitiva va ser el resultat del treball conjunt dels equips científics de Manchester i de la Ferranti, amb millores en els elements bàsics i amb l’addició d’un sistema d’entrada/sortida més complet. Va ser entregada per Ferranti el Febrer de 1951. Aquesta va ser la primera entrega d’un ordinador comercial, marcant la primera fita de la nova Industria Informàtica.
La Ferranti va ser la primera empresa en fabricar i comercialitzar ordinadors electrònics. Se’n coneixen nou entregues del Ferranti Mark I, i se suposa que en varen fer dos o tres més, probablement per a Agències del Govern Britànic. La Ferranti era una acreditada empresa del ram de l’electricitat, fundada a Londres al 1882, que durant la Segona Guerra Mundial va ser un dels principals proveïdors de tecnologia electrònica pel Departament de Defensa, amb especial rellevància en el desenvolupament del radar, i va jugar també un paper important als principis de la indústria informàtica.
Cal recordar que Turing va col·laborar en la creació del Mark I. Entre moltes altres coses, ell va escriure el primer manual de programació de la maquina.
Característiques del Mark I:
Disposava d’una memòria principal (RAM) de 256 paraules de 40 bits cadascuna (és a dir tenia una memòria de 1280 bytes) basada en tubs de buit, d’una memòria auxiliar que emmagatzemava 3.750 paraules; realitzava una operació estàndard, com una suma, en 1/8 milisegons . La multiplicació era molt més lent, afegint al mateix temps d’una operació estàndard 0,6 milisegons per cada bit que tingués el multiplicador. L’entrada era per mitjà d’un senzill teclat per emmagatzemar directament la informació al ordinador; la sortida per a les comprovacions era a través d’un visualitzador de tubs de raigs catòdics.
Foto de portada: Detall de l’ordinador Harvard Mark I. Font: Wikimedia Commons