De les primeres màquines que feien poques operacions hem passat en uns cent anys a petits components que executen milers de milions d’operacions per segon. A mesura que els xips augmenten en prestacions i són més econòmics de produir, són més abundants i s’integren a qualsevol tipologia d’aparell: des de joguines fins a ginys biomecànics, passant per tota mena d’instruments útils per al treball i el lleure.
La xarxa es transforma en núvol. Qualsevol persona ja està integrada en un tramat d’informacions, comunicacions, intercanvi de sensacions, pensaments, etc. on l’ordinador sembla que ja no hi és present. Els darrers avenços en tecnologia informàtica queden amagats darrera la telefonia d’última generació, les noves tauletes tàctils i les xarxes socials.
Quins són els límits d’aquestes tecnologies? A quin model de societat ens duen? Aquest és l’enigma de l’ordinador.