Els ordinadors analògics es van utilitzar en treballs d’enginyeria per a crear models i maquetes i analitzar informàticament situacions reals. Un conjunt d’elements electrònics creaven models elèctrics que reproduïen matemàticament el comportament de tota mena de sistemes físics.
El seu funcionament permetia resoldre problemes pels quals els ordinadors digitals, en els seus principis, solien ser massa lents o amb massa limitacions de capacitat de càlcul. La NASA va utilitzar ordinadors analògics en molts dels seus projectes, principalment en la cursa espacial.
Eren una eina molt adequada pels projectes d’enginyeria que incloïen necessitats de simulacions dinàmiques i freqüents iteracions amb diferents variables.
Des d’abans de l’aparició dels ordinadors analògics, enginyers i arquitectes –especialment – es debatien entre les escoles del pur càlcul matemàtic i les del maquetisme i simulació analògica –mecànica, hidràulica o elèctrica. Aquestes màquines varen se gran ajuda pel que podríem denominar sector tècnic més pragmàtic.
És be conegut l’exemple d’Antoni Gaudí, que va estudiar analògicament les corbes de les voltes de la cripta de l’església de la Colònia Güell utilitzant cordills i saquets de sorra per simular les càrregues, de la mateixa manera que ho faríem amb una equació aplicant el corresponent càlcul matemàtic (y=ax2).
Els ordinadors digitals es van estructurar inicialment en comercials —si operaven amb aritmètica decimal de coma fixa—, o en científics —si tenien a més a més la capacitat d’operar amb coma flotant. Els primers ordinadors digitals comercials solien programar-se per a aplicacions comptables i administratives i els científics es programaven amb llenguatges adequats per a la codificació de formules i equacions matemàtiques.
Els ordinadors digitals van anar augmentant les seves prestacions en precisió, velocitat i capacitat de càlcul, fins a desbancar els ordinadors analògics, tot i que durant un temps van coexistir sistemes híbrids que combinaven ambdues tecnologies.
La coma fixa i la coma flotant són dos sistemes de representació numèrica. El sistema de coma fixa és el mes convencional. Els números molt grans o molts petits s’expressen més fàcilment i permeten operar d’una manera més senzilla si s’expressen en format de coma flotant, similar a la notació científica.